Norma 01

Excepte les paraules valencianes; quadricicle, epicicle, bicicle, bucle, riscle, cicle, hemicicle, muscle, llentiscle, mascle, miracle, monocicle, pericicle, sicle, i tricicle, totes les demés paraules que veges arrematades en, " -cle", són d'orige no valencià.

La terminació valenciana, "-cul", es correspon a la terminació castellana, "-culo"

Eixemples:
                Valencià: artícul, víncul, círcul, vehícul, vernàcul...
                Castellà: artículo, vinculo, círculo, vehículo, vernáculo...

Norma 02

Totes les terminacions, o sufixos, "-itzar" es corresponen en paraules no valencianes.

El sufix valencià, "-isar", es correspon en el sufix castellà, "-izar"

Eixemples:
                Valencià: formalisar, valencianisar, realisar, humanisar...
                Castellà: formalizar, valencianizar, realizar, humanizar...

Norma 03

Les paraules que atribuïxen algun tipo de qualitat ad atres paraules o frases arrematades en, "-ea", son valencianes. Este sufix es correspon a, "-eza", "-ez" en castellà.

Eixemples:
                Valencià: rarea, durea, fermea, validea...
                Castellà: rareza, dureza, firmeza, validez...

Nota: No es deuen incloure en esta norma, les paraules que no atribuixen qualitats, com els substantius valencians; cervesa, devesa, mampresa, remesa, fresa, encesa...

Norma 04

Sobre tot en medicina hi ha una terminació molt usual per a designar a certs meges de les diferents especialitats mediques, encara que esta terminació és extensible a moltes atres àrees. La terminació valenciana, "-lec", té la seua correspondència en la terminació castellana, "-logo".

Eixemples:
                Valencià: filolec, cardiolec, traumatolec, odontolec...
                Castellà: filólogo, cardiólogo, traumatólogo, odontólogo...

Nota: Observa que el sufix, "-lec" en esta norma, es fa extensible també per a unes atres paraules que no designen professions.

Norma 05

Totes les paraules arrematades en el sufix, "-itzat" o la seua forma femenina, "-itzada" no son de procedencia valenciana, el sufix valencià corresponent es, "-isat", "-isada", o en castellà, "-izado", "-izada".

Eixemples:
                Valencià: amenisat, analisada, horrosisat, paralisat...
                Castellà: amenizado, analizada, horrorizado, paralizado...

Norma 06

Totes les paraules que indiquen acció o moviment i que s'arrematen en, "-ejo" no són d'orige valencià, puix en valencià, les paraules que indiquen acció o moviment, s'arrematen en, "-eig", que tenen el seu igual en el sufix, "-eo" castellà.

Eixemples:
                Valencià: trasteig, aireig, regateig, braceig...
                Castellà: trasteo, aireo, regateo, braceo...

Norma 07

Els prefixos que comencen per, "eixe-" són purament valencians, el seu igual castellà es, "eje-"

Eixemples:
                Valencià: eixemple, eixecució, eixercici, eixercit...
                Castellà: ejemplo, ejecución, ejercicio, ejercito...

Norma 08

L'escritura en lletra dels números en valencià, va unida, mai no unida per guions ni separada i en la conjunció, "y" entre ells.

Eixemples:
                Valencià: trentatres, xixantahuit, setantaquatre...
                Castellà: treinta y tres, sesenta y ocho, setenta y cuatro...

Norma 09

Quan un punt cardinal s'unix a una atra paraula, en valencià es fa sense guions.

Eixemples:
                Valencià: noroest , surest, nortamericà, surafrica...
                Castellà: noroeste, sureste, norteamericano, sudafricano...

Norma 10

Quan veges una paraula escrita en, "X", sobre tot si està escrita al principi de la paraula o és part de la toponimia valenciana, deus de saber com s'escriu en castellà, puix normalment, quan una paraula s'escriu en castellà en, "CH" en valencià també s'escriu en, "CH", no en, "X".

Eixemples:
                Valencià: che, Chirivella, choriç, chufa...
                Castellà: che, Chirivella, chorizo, chufa...

Norma 11

Exceptuant la paraula, "catgut", no hi ha cap atra paraula valenciana que utilise el grup consonàntic "tg", totes les paraules que lo contenen, no són d'orige valencià.

De la mateixa manera, excepte els gentilicis de poblacions com, Sant Joan, d'Alacant, "Santjoaner", o Sant Jordi del Maestrat, "Sntjordienc", o els seus derivats com, "santjoaniste, santjoanada...", el grup consonàntic, "tj", no existix en valencià, o siga, totes les paraules que l'inclouen, no son d'orige valencià.

De igual manera, totes les paraules que inclouen el grup consonàntic, "tx", no són de procedència valenciana, puix en valencià no hi ha cap paraula que ho continga.

Eixemples:
                Valencià: mege, mijà, coche...
                Castellà: médico, mediano, coche...

Norma 12

En valencià els signes d'admiració, ( ¡...! ), i els signes d'interrogació, ( ¿...? ), es posen a l'inici i al final de les oracions, tancant-les dins d'elles.

Eixemples:
                Valencià: ¡Estic molt content!, ¿T'agrada l'orchata?...
                Castellà: ¡Estoy muy contento!, ¿Te gusta la horchata?...

Norma 13

En valencià no existix la grafia, ( l.l ), ele germinada, aixina que totes les paraules que l'utilisen, no són d'orige valencià.

Eixemples:
                Valencià: novela, allumenar, coleccio,colege...
                Castellà: novela, iluminar, colección, colegio...

Norma 14

En valencià totes les paraules que començen per vocal o haig, s'apostrofen en l'artícul que les precedixen, salvo que expressa i conscientment desiges utilisar l'articul "lo" en la seua forma completa.

Eixemples:
                Valencià: L'Universitat, L'historia, L'humiltat, L'historiador...
                Castellà: La Universidad, La historia, La humildad, El historiador...

Norma 15

Totes les paraules que en castellà s'arrematen en, -rdo i -rde, excepte alguns eixemples concrets com la paraula, 'cerdo', tenen la seua correspondència al valencià en la terminacio, -rt.

Eixemples:
                Valencià: recòrt, vert, pert...
                Castellà: recuerdo, verde, pierde...

Norma 16

Els adjectius que en castellà s'arrematen en, -ido, tenen la seua correspondència en el valencià en el sufix, -it.

Els participis dels verps que no són irregulars, s'arrematen en valencià en el sufix, -it.

Eixemples:
                Valencià: rapit, valit, polit...
                Castellà: rápido, válido, pulido...

Norma 17

En valencià no hi ha cap paraula que s'arremate en, "B" o en, "D". L'única excepció és la preposició arcàica valenciana, "ab", que està pràcticament en desús. I la preposició, "ad".

Eixemples:
                Valencià: en, mossarap, Ricart...
                Castellà: con, mozárabe, Ricardo...

Norma 18

La manera de construir les frases també nos diu la seua procedència. Quan una frase indica estar en algun lloc o realisar alguna acció en un lloc s'ha d'utilisar en valencià la paraula, "en" igual que en castellà, pero mai "a" que es la que s'utilisa en catala.

Eixemples:
                Valencià: Estic en ma casa, Vaig a menjar en la taula..
                Castellà: Estoy en mi casa, Voy a comer en la mesa...

Norma 19

Excepte llatinismes que a sovint també és donen en el castellà, com per eixemple, "Rictus", "Cactus", etc, totes les demés paraules que s'arrematen en el sufix, "-us", no son valencianes.

Eixemples:
                Valencià: Tipo, globo, rito, Pío...
                Castellà: Tipo, globo, rito, Pío...

Norma 20

Excepte la paraula, "Aire", que no és cap sufix, totes les demés paraules que s'arrematen en el sufix, "-aire", són d'orige NO valencià.

Eixemples:
                Valencià: Cantor, charrador, llenyater / llenyador...
                Castellà: Cantor, charlatán, leñador...

Norma 21

El sufix, "-isis", es dona tant en valencià com en castellà, de manera que el sufix, "-isi" és un sufix NO valencià.

Eixemples:
                Valencià: Analisis, crisis, paralisis...
                Castellà: Análisis, crísis, parálisis...

Norma 22

Els sufixos,"-iste" e "-ista"

A diferència del restant de les llengües romances, dits sufixos distinguixen gènero en valencià, sent "-iste" par al masculí, i "-ista" par al femení.

Eixemples:
                Valencià: Artiste, Batiste, fasciste...
                Castellà: Artista, Bautista, fascista...

Norma 23

Hi ha paraules, que han sigut considerades erroneament com a castellanismes i que hui en dia, en bona part d'elles, són mossarabismes, que s'arrematen en, "-o" com en castellà.

Eixemples:
                Valencià: Sexo, gènero, cómodo...
                Castellà: Sexo, género, cómodo...

Norma 24

Este sufix, "-eu", és típicament valencià i equival al castellà "-eo" en els substantius,.

Eixemples:
                Valencià: Mediterràneu, idàneu, contemporàneu...
                Castellà: Mediterráneo, idóneo, contemporáneo...