| |
Deprendre valencià
és...
un honor,
una ilusió,
un deure,
un plaer...
Una llengua com la;
Llengua Valenciana
Ni pot, ni mai va a morir
¡Sigues sabut!
¡Deprén valencià! |
|
| |
|
 |
| |
Norma 01.- El sufix valencià, "-cul"
Norma 02.- El sufix valencià, "-isar"
Norma 03.- El sufix valencià, "-ea"
Norma 04.- El sufix valencià, "-lec"
Norma 05.- El sufix valencià, "-itzat"
Norma 06.- El sufix valencià, "-eig"
Norma 07.- El prefix valencià, "eixe-"
Norma 08.- L'escritura dels números.
Norma 09.- Els punts cardinals junt
ad unes atres paraules.
Norma 10.- El dígraf valencià, "ch"
Norma 11.- Els grups consonàntics, "tj"
i, "tx"
Norma 12.- Els signes d'interrogació
i d'admiració
Norma 13.- La ele germinada ( l.l
)
Norma 14.- L'apostrofament de les
vocals; "u", i "i".
Norma 15.- El sufix valencià "-rt"
Norma 16.- El sufix valencià, "-it"
Norma 17.- En valencià no hi ha cap
paraula que s'arremate en, "b" o, "d"
Norma 18.- Un us de la preposició, "en"
Norma 19.- El sufix NO valencià, "-us"
Norma 20.- El sufix NO valencià, "-aire"
Norma 21.- El sufix valencià, "-isis"
Norma 22.- Els sufixos valencians, "-iste"
i "-ista"
Norma 23.- Mossarabismes
Norma 24.- El sufix valencià, "-eu" |
|

|
|
Norma 01 Excepte les paraules valencianes; quadricicle, epicicle, bicicle, bucle,
riscle, cicle, hemicicle, muscle, llentiscle, mascle, miracle, monocicle,
pericicle, sicle, i tricicle, totes les demés paraules que veges arrematades
en, " -cle", són d'orige no valencià. La terminació valenciana, "-cul", es correspon a la terminació
castellana, "-culo"
Eixemples:
Valencià: artícul, víncul, círcul, vehícul, vernàcul...
Castellà: artículo, vinculo, círculo, vehículo, vernáculo... |
|

|
|
Norma 02 Totes les terminacions, o sufixos, "-itzar" es corresponen en paraules
no valencianes. El sufix valencià, "-isar", es correspon
en el sufix castellà, "-izar"
Eixemples:
Valencià: formalisar, valencianisar, realisar, humanisar...
Castellà: formalizar, valencianizar, realizar, humanizar... |
|

|
|
Norma 03
Les paraules que atribuïxen algun tipo de qualitat ad atres paraules o
frases arrematades en, "-ea", son valencianes. Este sufix es correspon
a, "-eza", "-ez" en castellà.
Eixemples:
Valencià: rarea, durea, fermea, validea...
Castellà: rareza, dureza, firmeza, validez...
Nota: No es deuen incloure en esta norma, les paraules que no atribuixen
qualitats, com els substantius valencians; cervesa, devesa, mampresa,
remesa, fresa, encesa...
|
|

|
|
Norma 04
Sobre tot en medicina hi ha una terminació molt usual per a designar a certs
meges de les diferents especialitats mediques, encara que esta terminació
és extensible a moltes atres àrees. La terminació valenciana, "-lec", té la seua correspondència en la terminació
castellana, "-logo".
Eixemples:
Valencià: filolec, cardiolec, traumatolec, odontolec...
Castellà: filólogo, cardiólogo, traumatólogo, odontólogo...
Nota: Observa que el sufix, "-lec" en esta norma, es fa extensible també
per a unes atres paraules que no designen professions.
|
|

|
|
Norma 05
Totes les paraules arrematades en el sufix, "-itzat" o la seua forma
femenina, "-itzada" no son de procedencia valenciana, el sufix valencià
corresponent es, "-isat", "-isada", o en castellà, "-izado", "-izada".
Eixemples:
Valencià: amenisat, analisada, horrosisat, paralisat...
Castellà: amenizado, analizada, horrorizado, paralizado...
|
|

|
|
Norma 06
Totes les paraules que indiquen acció o moviment i que s'arrematen en, "-ejo"
no són d'orige valencià, puix en valencià, les paraules que indiquen acció o
moviment, s'arrematen en, "-eig", que tenen el seu igual en
el sufix, "-eo"
castellà.
Eixemples:
Valencià: trasteig, aireig, regateig, braceig...
Castellà: trasteo, aireo, regateo, braceo...
|
|

|
|
Norma 07
Els prefixos que comencen per, "eixe-" són purament valencians,
el seu
igual castellà es, "eje-"
Eixemples:
Valencià: eixemple, eixecució, eixercici, eixercit...
Castellà: ejemplo, ejecución, ejercicio, ejercito...
|
|

|
|
Norma 08 L'escritura en lletra dels números en valencià, va unida,
mai no unida per guions ni separada i en la conjunció, "y" entre ells. Eixemples:
Valencià: trentatres, xixantahuit, setantaquatre...
Castellà: treinta y tres, sesenta y ocho, setenta y cuatro... |
|

|
|
Norma 09
Quan un punt cardinal s'unix a una atra paraula, en valencià es fa sense
guions.
Eixemples:
Valencià: noroest , surest, nortamericà, surafrica...
Castellà: noroeste, sureste, norteamericano, sudafricano...
|
|

|
|
Norma 10
Quan veges una paraula escrita en, "X", sobre tot si està escrita al
principi de la paraula o és part de la toponimia valenciana, deus de saber
com s'escriu en castellà, puix normalment, quan una paraula s'escriu en
castellà en, "CH" en valencià també s'escriu en, "CH",
no en, "X".
Eixemples:
Valencià: che, Chirivella, choriç, chufa...
Castellà: che, Chirivella, chorizo, chufa...
|
|
 |
|
Norma 11
Exceptuant la paraula, "catgut", no hi
ha cap atra paraula valenciana
que utilise el grup consonàntic "tg", totes les paraules que lo contenen,
no són d'orige valencià.
De la mateixa
manera, excepte els gentilicis de poblacions com, Sant Joan, d'Alacant, "Santjoaner", o Sant Jordi del Maestrat, "Sntjordienc", o els seus
derivats com, "santjoaniste, santjoanada...", el grup consonàntic, "tj",
no existix en valencià, o siga, totes les paraules que l'inclouen, no son
d'orige valencià.
De igual manera, totes les paraules que inclouen el grup consonàntic, "tx",
no són de procedència valenciana, puix en valencià no hi ha cap paraula que
ho continga.
Eixemples:
Valencià: mege, mijà, coche...
Castellà: médico, mediano, coche...
|
|
 |
|
Norma 12
En valencià els signes d'admiració, ( ¡...! ), i els signes d'interrogació,
( ¿...? ), es posen a l'inici i al final de les oracions, tancant-les dins
d'elles.
Eixemples:
Valencià: ¡Estic molt content!, ¿T'agrada l'orchata?...
Castellà: ¡Estoy muy contento!, ¿Te gusta la horchata?...
|
|
 |
|
Norma 13
En valencià no existix la grafia, ( l.l ), ele germinada, aixina que totes
les paraules que l'utilisen, no són d'orige valencià.
Eixemples:
Valencià: novela, allumenar, coleccio,colege...
Castellà: novela, iluminar, colección, colegio...
|
|
 |
|
Norma 14
En valencià totes les paraules que començen per vocal o haig, s'apostrofen
en l'artícul que les precedixen, salvo que expressa i conscientment desiges
utilisar l'articul "lo" en la seua forma completa.
Eixemples:
Valencià: L'Universitat, L'historia, L'humiltat, L'historiador...
Castellà: La Universidad, La historia, La humildad, El historiador...
|
|
 |
|
Norma 15
Totes les paraules que en castellà s'arrematen en, -rdo i -rde, excepte
alguns eixemples concrets com la paraula, 'cerdo', tenen la seua
correspondència al valencià en la terminacio, -rt.
Eixemples:
Valencià: recòrt, vert, pert...
Castellà: recuerdo, verde, pierde...
|
|
 |
|
Norma 16 Els adjectius que en castellà s'arrematen en, -ido, tenen la seua
correspondència en el valencià en el sufix, -it. Els participis dels verps que no són irregulars, s'arrematen en valencià
en el sufix, -it. Eixemples:
Valencià: rapit, valit, polit...
Castellà: rápido, válido, pulido... |
|

|
|
Norma 17
En valencià no hi ha cap paraula que s'arremate en, "B" o en, "D".
L'única excepció és la preposició arcàica valenciana, "ab", que
està pràcticament en desús. I la preposició, "ad".
Eixemples:
Valencià: en, mossarap, Ricart...
Castellà: con, mozárabe, Ricardo... |
|
 |
|
Norma 18
La manera de construir les frases
també nos diu la seua procedència. Quan una
frase indica estar en algun lloc o realisar alguna acció en un lloc s'ha d'utilisar en valencià la paraula, "en" igual que en castellà, pero mai "a"
que es la que s'utilisa en catala.
Eixemples:
Valencià: Estic en ma casa, Vaig a menjar en la taula..
Castellà: Estoy en mi casa, Voy a comer en la mesa...
|
|

|
|
Norma 19
Excepte llatinismes que a sovint també
és donen en el castellà, com per eixemple, "Rictus", "Cactus", etc, totes les demés
paraules que s'arrematen en el sufix, "-us", no son valencianes.
Eixemples:
Valencià:
Tipo, globo, rito, Pío...
Castellà:
Tipo, globo, rito, Pío...
|
|

|
|
Norma 20
Excepte la paraula, "Aire", que no
és cap sufix, totes
les demés paraules que s'arrematen en el sufix, "-aire", són d'orige NO
valencià.
Eixemples:
Valencià:
Cantor, charrador, llenyater / llenyador...
Castellà:
Cantor, charlatán, leñador...
|
|

|
|
Norma 21
El sufix, "-isis", es dona tant en valencià com en
castellà, de manera que el sufix, "-isi"
és un sufix NO valencià.
Eixemples:
Valencià:
Analisis, crisis, paralisis...
Castellà:
Análisis, crísis, parálisis...
|
|

|
|
Norma 22
Els sufixos,"-iste" e "-ista"
A diferència del restant de les llengües romances, dits
sufixos distinguixen gènero en valencià, sent "-iste" par al masculí,
i "-ista" par al femení.
Eixemples:
Valencià:
Artiste, Batiste, fasciste...
Castellà:
Artista, Bautista, fascista...
|
|

|
|
Norma 23
Hi ha paraules, que han sigut considerades erroneament
com a castellanismes i que hui en dia, en bona part d'elles, són mossarabismes, que s'arrematen en, "-o" com en castellà.
Eixemples:
Valencià:
Sexo, gènero, cómodo...
Castellà:
Sexo, género, cómodo...
|
|

|
|
Norma 24
Este sufix, "-eu", és típicament valencià i
equival al castellà "-eo" en els substantius,.
Eixemples:
Valencià:
Mediterràneu, idàneu, contemporàneu...
Castellà:
Mediterráneo, idóneo, contemporáneo...
|
|
 |
|
|
Ací
t'anem a expondre
unes senzilles normes
per a que sàpies
si un text està escrit
en valencià
i per a que deprengues
a escriure be
en valencià |
|