|
Grups verbals
1º Grup
Els verps del primer grup, tenen tots una flexió molt
regular, i pràcticament tots es conjuguen segons les normes del quadro
anterior.
2º Grup
Els verps del segon grup, poden ser purs o
velarisats.
Els verps velarisats afigen una, "c" a la primera persona
del singular.
El radical dels verps purs, acaben,
en, "b"
Eixemple: cabre
en "c"
Eixemple: véncer
en "m"
Eixemple: témer
en "p"
Eixemple: rompre
en "t"
Eixemple: batre
Dins dels verps purs, atenint-nos a la formació del
futur i futur hipotètic, es distinguixen els,
Verps irregulars
Són els que perguen la, "e" de l'infinitiu
i la canvien per la desinència corresponent.
Eixemple.: Cabre -
"b" - > cabria
Nota.: Els verps "cabre" i "saber", tenen una forma
especial de fer el present de subjuntiu.
cabre --> càpia - càpies - càpia - capiam - capiau - càpien
saber --> sàpia - sàpies - sàpia - sapiam - sapiau - sàpien
Verps regulars
Són els que afigen a l'infinitiu les terminacions
del futur i del futur hipotètic.
Eixemples.: Véncer - "c" -> venceria.
Nota.: Els radicals de verps arrematats en, "c" i en, "m",
poden tindre una terminació regular en la segona persona del present d'indicatiu, (-s), o una terminació eufònica, (-es).
Eixemples.: Témer - "m"
-> tem-s; Véncer - "c" -> venc-es
Verps velarisats
Els seus radicals acaben,
en, "d"
Eixemple: perdre
en, "ny"
Eixemple: pertànyer
en, "l"
Eixemple: voler
en, "ld"
Eixemple: soldre
en, "nd"
Eixemple: prendre
en, "rr"
Eixemple: córrer
en, "u"
Eixemple: haure
en, "x"
Eixemple: conéixer
Ademés dels verps, dir, dur, fer i ser.
La velarisació de la primera persona del present d'indicatiu afecta als següents temps.
Eixemple.: Córrer
Present de
subjuntiu -> córrega - corregues - córrega...
Imperfecte de subjuntiu -> correguera - corregueres - correguera...
Perfecte d'indicatiu -> correguí
- correguères - corregué...
Atenint-nos
a la formació del futur i del futur hipotètic
Verps regulars
Són aquells que afigen la
terminació d'estos temps a l'infinitiu.
Eixemples.:
"x"
Eixemple: mereixeré, mereixeria
verp "dir"
Eixemple: diré, diria
verp
"dur"
Eixemple: duré, duria
En estos s'observa una diferència a l'hora de fer l'imperfecte d'indicatiu, afigen la terminació d'imperfecte
al radical.
Eixemples.:
"ny"
Eixemple: constrenyia
"x"
Eixemple: creixia
Irregularitats especials.: dia, duya, feya, era...
Verps irregulars
Són els que perguen la vocal de l'infinitiu a
l'aplicar el sufix del futur i futur imperfecte.
Eixemples.:
"d"
Eixemple: perdré, perdia.
"l"
Eixemple: voldré, voldria.
"ld"
Eixemple: valdré, valdria.
"nd"
Eixemple: dispondré, dispondria.
"u"
Eixemple: hauré, hauria.
La consonant velar, "c", que s'afig a la primera persona
del present d'indicatiu en estos verps velarisats (regulars i
irregulars), pot mantindre's o modificar-se en el present de subjuntiu.
1.- Els verps que en la primera persona del present d'indicatiu
acaben en radical sonor més "c" [ k ], fan el subjuntiu canviant la,
"c" per una, "g".
Eixemple.: plànyer -> planyc - planyga
2.- Els verps arrematats en radical sort més "c", mantenen la
consonant sorda, "c" en el subjuntiu.
Eixemple.: Nàixer -> naixc - naixca -
naixquera
Els verps velarisats presenten numeroses variacions en el seu
radical, com en la seua flexió.
3º Grup
El present d'indicatiu marca una diferencia entre els
verps purs i incoatius.
Verps incoatius
S'afig el sufix, "-ix", al radical del
verp en les persones del singular i la tercera persona del present d'indicatiu
i del subjuntiu.
Eixemple.: Patir -> patixques
Verps purs velarisats
Son els que se li afigguen una "c"
a la primera persona del singular de present d'indicatiu, que pasa a, "g"
en el present de subjuntiu. Excepte en els verps, tossir, teixir, i
eixir.
Eixemple.: Dormir -> dorc - dorga.
El radical d'estos verps acaben,
en, "m"
Eixemple: dormir
en, "g"
Eixemple: afegir
en, "l"
Eixemple: engolir
en, "ll"
Eixemple: collir
en, "s"
Eixemple: cosir
en, "ss"
Eixemple: tossir
en, "x"
Eixemple: cloixir
en, "ny"
Eixemple: monyir
en, "r"
Eixemple: obrir.
Dels verps velarisats, els arrematats en vocal sonora
després de, "l", "ll",
"r", "m", que afigguen una "s" a la segona persona del present d'indicatiu,
es flexionen com el verp, "collir".
Els verps velarisats que el seu radical s'arremata en, "g", "s",
"pl", "br", es flexionen com el verp, "afegir".
Els verps velarisats que el seu radical s'arremata en, "x", "ss",
es
flexionen com el verp, "eixir".
Verps purs no velarisats
Son els que la primera persona
del present d'indicatiu és igual al radical de l'infinitiu. Estos
radicals s'arrematen,
en "p"
Eixemple: ajopir
en, "t"
Eixemple: sentir
en, "d"
Eixemple: pudir
per vocal,
Eixemple: oir. |
