Grup LLVS

 

Valencià Milenari

     
     
     
 

Anar a l'Índex


Anar a l'Index de la Flexio Verbal
 

Tornar arrere

 
     

Anterior

 

Següent

     
 


Deprendre valencià és...

un honor,
una ilusió,
un deure,
un plaer...

Una llengua com la;

Llengua Valenciana

Ni pot, ni mai va a morir

¡Sigues sabut!

¡Deprén valencià!

 
 

Inici

El verp és la part de l'oració que indica l'acció de la mateixa. Els verps són paraules de significació no ocasional.

Classificació dels verps

Per la classe d'acció

Incoatius

Els que el seu significat implica que l'acció o estat expressat, comença o es desenrolla.

Eixemple.: Començar, Iniciar.

Iteratius.

Expressen l'idea d'una acció  repetida, be per l'adició de sufixos com, "-ejar, -ar", o prefixos com a, "re-".

Eixemples.: Quartejar, Repuntar.

Perfectius

Són els que per a que les seues idees s'expressen sanceres, l'acció ha d'acabar.

Eixemple.: Eixir.

Imperfectius.

L'acció indicada per estos verps és sancera encara que esta no haja acabat.

Eixemple.: Créixer.

Tenint en conte la significació i atenint a un criteri sintàctic

Transitius

Els que necessiten d'unes atres paraules per a completar el seu significat.

Eixemple.: El mariner peixcà peixos.

Intransitius

Que tenen un significat complet i no necessiten de més paraules per a completar la seua significació.

Eixemple.: Nosatres venim.

Reflexius

Deuen dur un pronom de la mateixa persona i número que el verp.

Eixemple.: Ell es pentina.

Pronominals

Es conjuguen en els pronoms, "me, te, se, nos, vos".

Eixemples.: Atrevir-se, Queixar-nos.

El pronom és una part constitutiva del verp, puix sense ell la forma verbal no existiria.

Eixemple.: Yo em queixe, (Correcte) - Yo queixe, (Incorrecte).

Recíprocs

Es constituïxen en el pronom, "se" i el verp està en tercera persona. El sentit del verp es recíproc.

Eixemple.: Joan i Ana es besen.

Auxiliars

Són els que han perdut total o parcialment el seu significat, al combinar-se en formes no personals, formant aixina les perífrasis verbals.

Eixemple.: Pegar a fugir.

En este cas, "Pegar", no significa donar un colp, sino iniciar l'acció de fugir.

El verp, "Haver", està totalment buit de significació per servir per a formar els temps composts.

Eixemple.: Havia oït.

També el verp ser és un verp auxiliar, puix s'utilisa per a formar la veu passiva.

Eixemple.: Es oït.

Modals

Són verps que signifiquen, comportament, intenció, desig, voluntat.

Eixemple.: Deure

Després d'ells solen anar un participi o gerundi.

Eixemple.: T'ho tinc dit.

Defectius

La seua flexió és incompleta. Els trobem en els perifràstics verbals que expressen obligatorietat, i en els impersonals de fenòmens meteorològics, caldre, plou, neva, trona, rellampega.

Morfologia

Generalitats

Les formes verbals consten d'un radical, que és el portador del significat i uns sufixos o terminacions per a la seua flexió, puix ells són els que indiquen l'actitut del subjecte en el moment en el qual es situa l'acció verbal.

Eixemple.: menjar -> menj-ar; menj-aré

Conjugacions (Millor dit, Grups Verbals)

1ª - ar -> Vocal temàtica la, "a"

2º - er (e tònica) - re (e atona) - r -> Vocal temàtica la, "e"

3º - ir -> Vocal temàtica la, "i"

Morfemes o sufixos verbals
 

  -ar -er / -re -ir
    Purs Velarisats Purs Velarisats
  cant-ar tem-er crr-eró sent-ir part-ir
Indicatiu  
Present -e
-es
-a
-em
-eu
-en
-p
-ps
-p
-em
-eu
-en
-c / -ic
-s
-e / --
-em
-eu
-en
-c / --
-s / -es
--
-im
-iu
-en
-ixc
-ixes
-ix
-im
-iu
-ixen
Imperfecte -ava
-aves
-ava
-àvem
-àveu
-aven
-ia
-ies
-ia
-íem
-íeu
-ien
-ia
-ies
-ia
-íem
-íeu
-ien
Perfecte -í
-ares

-àrem
-àreu
-aren
-í
-eres
-é
-érem
-éreu
-eren
-í
-ires
-í
-írem
-íreu
-iren
Futur -é
-as

-em
-eu
-an
-é
-às
-à
-em
-eu
-an
-é
-às

-em
-eu
-an
Futur Hipotètic -ia
-ies
-ia
-íem
-íeu
-ien
-ia
-ies
-ia
-íem
-íeu
-ien
-ia
-ies
-ia
-íem
-íeu
-ien
Subjuntiu  
Present -e
-es
-e
-em
-eu
-en
-a
-es
-a
-am
-au
-en
-a
-es
-a
-am
-au
-en
-ixca
-ixques
-ixca
-im
-iu
-ixquen
Imperfecte -ara
-ares
-ara
-àrem
-àreu
-aren
-era
-eres
-era
-érem
-éreu
-eren
ira
-ires
-ira
-írem
-íreu
-iren 
-ira
-ires
-ira
-írem
-íreu
-iren

Grups verbals

1º Grup

Els verps del primer grup, tenen tots una flexió molt regular, i pràcticament tots es conjuguen segons les normes del quadro anterior.

2º Grup

Els verps del segon grup, poden ser purs o velarisats.

Els verps velarisats afigen una, "c" a la primera persona del singular.

El radical dels verps purs, acaben,

en, "b"

Eixemple: cabre

en "c"

Eixemple: véncer

en "m"

Eixemple: témer

en "p"

Eixemple: rompre

en "t"

Eixemple: batre

Dins dels verps purs, atenint-nos a la formació del futur i futur hipotètic, es distinguixen els,

Verps irregulars

Són els que perguen la, "e" de l'infinitiu i la canvien per la desinència corresponent.

Eixemple.: Cabre - "b" - > cabria

Nota.: Els verps "cabre" i "saber", tenen una forma especial de fer el present de subjuntiu.

cabre --> càpia - càpies - càpia - capiam - capiau - càpien

saber --> sàpia - sàpies - sàpia - sapiam - sapiau - sàpien

Verps regulars

Són els que afigen a l'infinitiu les terminacions del futur i del futur hipotètic.

Eixemples.: Véncer - "c" -> venceria.

Nota.: Els radicals de verps arrematats en, "c" i en, "m", poden tindre una terminació regular en la segona persona del present d'indicatiu, (-s), o una terminació eufònica, (-es).

Eixemples.: Témer - "m" -> tem-s; Véncer - "c" -> venc-es

Verps velarisats

Els seus radicals acaben,

en, "d"

Eixemple: perdre

en, "ny"

Eixemple: pertànyer

en, "l"

Eixemple: voler

en, "ld"

Eixemple: soldre

en, "nd"

Eixemple: prendre

en, "rr"

Eixemple: córrer

en, "u"

Eixemple: haure

en, "x"

Eixemple: conéixer

Ademés dels verps, dir, dur, fer i ser.

La velarisació de la primera persona del present d'indicatiu afecta als següents temps.

Eixemple.: Córrer

Present de subjuntiu -> córrega - corregues - córrega...

Imperfecte de subjuntiu -> correguera - corregueres - correguera...

Perfecte d'indicatiu -> correguí - correguères - corregué...

Atenint-nos a la formació del futur i del futur hipotètic

Verps regulars

Són aquells que afigen la terminació d'estos temps a l'infinitiu.

Eixemples.:

"x"

Eixemple: mereixeré, mereixeria

verp "dir"

Eixemple: diré, diria

verp "dur"

Eixemple: duré, duria

En estos s'observa una diferència a l'hora de fer l'imperfecte d'indicatiu, afigen la terminació d'imperfecte al radical.

Eixemples.:

"ny"

Eixemple: constrenyia

"x"

Eixemple: creixia

Irregularitats especials.: dia, duya, feya, era...

Verps irregulars

Són els que perguen la vocal de l'infinitiu a l'aplicar el sufix del futur i futur imperfecte.

Eixemples.:

"d"

Eixemple: perdré, perdia.

"l"

Eixemple: voldré, voldria.

"ld"

Eixemple: valdré, valdria.

"nd"

Eixemple: dispondré, dispondria.

"u"

Eixemple: hauré, hauria.

La consonant velar, "c", que s'afig a la primera persona del present d'indicatiu en estos verps velarisats (regulars i irregulars), pot mantindre's o modificar-se en el present de subjuntiu.

1.- Els verps que en la primera persona del present d'indicatiu acaben en radical sonor més "c" [ k ], fan el subjuntiu canviant la, "c" per una, "g".

Eixemple.: plànyer -> planyc - planyga

2.- Els verps arrematats en radical sort més "c", mantenen la consonant sorda, "c" en el subjuntiu.

Eixemple.: Nàixer -> naixc - naixca - naixquera

Els verps velarisats presenten numeroses variacions en el seu radical, com en la seua flexió.

3º Grup

El present d'indicatiu marca una diferencia entre els verps purs i incoatius.

Verps incoatius

S'afig el sufix, "-ix", al radical del verp en les persones del singular i la tercera persona del present d'indicatiu i del subjuntiu.

Eixemple.: Patir -> patixques

Verps purs velarisats

Son els que se li afigguen una "c" a la primera persona del singular de present d'indicatiu, que pasa a, "g" en el present de subjuntiu. Excepte en els verps, tossir, teixir, i eixir.

Eixemple.: Dormir -> dorc - dorga.

El radical d'estos verps acaben,

en, "m"

Eixemple: dormir

en, "g"

Eixemple: afegir

en, "l"

Eixemple: engolir

en, "ll"

Eixemple: collir

en, "s"

Eixemple: cosir

en, "ss"

Eixemple: tossir

en, "x"

Eixemple: cloixir

en, "ny"

Eixemple: monyir

en, "r"

Eixemple: obrir.

Dels verps velarisats, els arrematats en vocal sonora després de, "l", "ll", "r", "m", que afigguen una "s" a la segona persona del present d'indicatiu, es flexionen com el verp, "collir".

Els verps velarisats que el seu radical s'arremata en, "g", "s", "pl", "br", es flexionen com el verp, "afegir".

Els verps velarisats que el seu radical s'arremata en, "x", "ss", es flexionen com el verp, "eixir".

Verps purs no velarisats

Son els que la primera persona del present d'indicatiu és igual al radical de l'infinitiu. Estos radicals s'arrematen,

en "p"

Eixemple: ajopir

en, "t"

Eixemple: sentir

en, "d"

Eixemple: pudir

per vocal,

Eixemple: oir.


     
     

Anterior

 

Següent

     

Usuaris en llínea

     

Amunt