Gènero

És lo que distinguix el sexe de les persones o coses.

Eixemple: Cosí -> Masculí – Cosina -> Femení.

Creació del femení

Per a la creació del femení es prenen com a base les paraules en masculí.

Masculí arrematat en vocal

Regla general

El femení es realisa en les lletres, “a” i “e”, encara que la paraula en masculí s'arremate en, “e”.

Eixemple: Ample -> Ampla.

Regles especials

Masculí arrematat en vocal tònica. El femení es forma afegint el sufix, “-na”.

Eixemple: Veí -> Veïna.

Excepte els monosílaps, cru i nu, que formen el seu femení aixina, crua i nua.

Masculí arrematat en “e” i “o” àtones. Canvien dites, “e” o “o”, per una “a”.

Eixemples: Alumne -> Alumna. – Esquerro -> Esquerra.

Masculí arrematat en “i” i “u” àtones. El femení es forma afegint una, “a”.

Eixemple: Operari -> Operària.

Excepte, el femení, regina. u des dos femenins de, rei.

Paraules arrematades en, “-cu”. El femení es forma canviant la terminació, “-cu”, per "-qua”.

Masculí arrematat en els diftoncs, “-au”, “-iu”, “-ou”. El femení es forma canviant la “u” per la sílaba, “va”.

Eixemples: Esclau - > Esclava. – Nou -> Nova – Repressiu -> Repressiva.

El diminutiu, “-iu”. Fa el seu femení afegint la lletra, “a”.

Eixemple: Chiquiu -> Chiquiua

Excepció, la paraula, "suau", que en femení s'escriu igual.

Masculí arrematat en el diftonc, “-eu”. Unes vegades es fa canviant la, “u”, per una, “a”, i unes atres vegades s'afig eixa, “a” al final.

Eixemples: Europeu -> Europea – Meu -> Meua

Hi ha paraules que no canvien de gènero, i a soles s'identifica este pel context o l'artícul que duga davant.

Masculins arrematats en el diftonc, “-ai”. El femení es forma substituint la, “i” per la paraula, “-ya”.

Eixemple: Lacai -> Lacaya.

Masculí arrematat en consonant

Regla general

Se l'afig una, “a” al final de la paraula.

Eixemple: Blanc -> Blanca.

Regles especials

Masculí arrematat en, “-p”, “-t”, “-c”, -f”. En molts casos canvien dites consonants per les consonants, “-b”, “-d”, “-g”, “-v”, i ad estes se les afig la lletra, “a”.

Eixemples: Llop -> Lloba – Amic -> Amiga – Vert -> Verda – Serf – Serva.

Excepció, "Llest", que fa el seu femení com, "Llesta".

Les paraules arrematades en, “-as”, canvien dit sufix per, “-ssa”.

Eixemple: Las -> Lassa

Els participis, i molts adjectius i noms arrematats en, “-es”. Fan el seu femení a soles afegint una, “a”.

Eixemples: Estés -> Estesa – Espés – Espessa – Profés -> Professa.

Paraules arrematades en, “-is”. Unes formen el seu  femení a soles afegint la lletra, “a”, unes atres canvien dit sufix per, “-issa”.

Eixemple: Omís -> Omissa

Paraules arrematades en, “-os”. Fan el seu femení afegint a soles una, “a”.

Eixemple: Preciós -> Preciosa.

Excepcions. Gros -> Grossa – Talós -> Talossa  - Ros -> Rossa

Masculins arrematats en, “-us”. Es formen afegint una, “a”.

Eixemple: Difús -> Difusa

Els gentilicis que s'arrematen en, “-s”. Se'ls afig una, “a”.

Excepcions: Rus -> Russa – Suís -> Suïssa

Les paraules que indiquen càrrecs, títuls o professions. fan el seu femení en la terminació, “-esa”. En alguns casos s'ha que canviar la, “c” per la, “qu” o la, “t” per la, “d”.

Eixemple: Duc -> Duquesa – Abat -> Abadesa – Alcalde -> Alcaldesa

Masculins arrematats en, “-ig”. Es canvia dit sufix per este atre, “-ja”.

Eixemple: Roig -> Roja.

Masculins arrematats en, “-lec”, (àtona). El femení es forma canviant el sufix, “-lec”, per, “-loga”.

Eixemple: Anàlec -> Anàloga.

Masculins arrematats en, “-tor”, “-dor”. Quan indiquen càrrec o professió. En alguns casos a soles afigen una, “a” al final, i en alguns casos concrets canvien els sufixs, -“tor” o “-dor”, per  “-triu”.

Eixemple: Rector -> Rectora – Emperador -> Emperadora – Actor -> Actora -> Actriu.

Hem de tindre en conte que moltes vegades existixen les dos possibilitats d'efectuar el femení, afegint la “-a”, o afegint, “-triu”, pero també hem de tindre en conte que la majoria de les vegades el seu significat varia.

Eixemple: Motor -> Motora -> Embarcació chicoteta proveïda de motor. (NO es el femení de, motor). -.> Motriu -> Femení de motor, “La força motriu”.

Hi ha paraules que canvien el seu radical per a formar el femení.

Eixemple: Pare -> Mare.

Hi ha paraules que són iguals per al masculí i per al femení, el seu gènero s'identifica pel context de la frase, i sobre tot per l'artícul que du davant.

Noms d'animals. Els noms d'animals solen ser invariables per al masculí i femení.

Eixemple: Una ballena mascle. -> Una ballena femella.

Hi ha paraules que el masculí i el femení de les mateixes, volen dir coses distintes.

Eixemple: El fi. (Propòsit). - La fi (Acabament)

Hi ha paraules que el seu femení canvia de tamany.

Eixemple: Barco, és més gran que Barca.

Substantius arrematats en, “-or” que provenen d'adjectius qualificatius.

Eixemple: Vert -> Verdor (La verdor).

Excepcions. Amor, Sabor, Honor, Dolor, que són masculins.

Adjectius que expressen sensacions. Molts d'estos adjectius fan el seu femení afegint el sufix, “-ea”.

Eixemple: Trist -> Tristea.

Masculí extret del femení

La regla general és que el femení es fa a partir del masculí, pero en el cas que nos ocupa, el masculí es realisa a partir del femení, afegint el sufix, “-ot”.

Eixemple: Nina -> Ninot – Cullera -> Cullerot

Substàncies abstractes arrematades en, “-or”, que normalment solen ser femenines.

Eixemple: La calor - > El calor.

Plural - Número

El plural indica que la cantitat o número a tindre en conte d'alguna cosa en concret, és més d'u.

Hem de tindre en conte que totes les paraules arrematades en, “-s”, o, “-es”, no són plurals.

Eixemple: Anàlisis, (No es plural, L'anàlisis)

Concordança. Açò vol dir que tant el substantiu con l'adjectiu i l'artícul en el verp tenen que coincidir en gènero i número.

Eixemple: Joan som ravachola quan mengeu. No es correcte. Deuria ser, Joan és ravachol quan menja.

Plural Masculí

Regla General

S'afig una, “-s” al final de la paraula en singular.

Eixemple: Llaurador -> Llauradors.

No admeten plural

Els noms propis.

Eixemple: Joan

Certs noms comuns de matèria o massa.

Eixemple: Tabac

Adjectius abstractes no quantitatius.

Eixemple: Vellea

Alguns noms de ciències, tècniques, doctrines…

Eixemple: Catolicisme

Noms de malalties, plages,

Eixemple: Artrosis

Classes de plural

Hi ha algunes classes de plural molt puntuals i específics que s'escapen a l'objectiu d'esta redacció de la gramàtica valenciana. Anem a citar u dels més significatius. Paraules que el seu plural significa una cosa distinta al singular.

Eixemple: La medicina -> Ciència, medicaments – Les Medicines -> a soles els medicaments.

Paraules arrematades en vocal tònica. Fan el seu plural afegint el sufix, “-ns”. La, “n”, també sol aparéixer en els seus derivats.

Eixemple: Singular -> Pa – Plural -> Pans – Derivada - > Panera.

Excepcions: Els noms de les lletres.

Eixemple: Be -> Bes.

Les notes musicals.

Eixemple: La -> Las.

Les paraules, Puré, Té, Fe, Perqué, Tatú, Bambú, Grisú, Mercé, Frenesí, Cliché, Hurí, Nu i Cru, que lo fan afegint una sola, “s”.

També com excepció, hi ha un grup de paraules arrematades en “-e” àtona que també fan el seu plural afegint el sufix, “-ns”, estes són; Argue, Ase, Cofre, Cove, Home, Image, Jove, Marge, Orde; Orfe, Orgue, Rave, Tave, Terme, Verge.

Paraules acabades en, “-a” àtona. El seu plural es forma canviant la, “-a” final pel sufix, “-es”.

Eixemple: Caixa -> Caixes.

Casos especials segons siga la consonant que precedixca a la “-a”

-ca, plural, -ques.

Eixemple: Traca -> Traques

-ça, plural, -ces.

Eixemple: Traça -> Traces

-ga, plural, -gues.

Eixemple: Mànega - > Mànegues

-ja, plural, ges.

Eixemple: Pluja, Pluges

-qua, plural, -qües.

-ga, plural, -gües.

Eixemple: Ambigua -> Ambigües

Paraules arrematades en vocal àtona que no siga, “-a”. S'aplica la norma general i se les afig una, “-s”.

Eixemple: Ingenu -> Ingenus.

Paraules arrematades en, “-ix”. Fan el seu plural afegint el sufix, “-os”.

Eixemple: Peix -> Peixos.

Algunes atres paraules arrematades en, “-x”, també sequixen esta regla; Complex, Fix, Prolix, Anex, Crucifix, Lax, Ortodox, Heterodox, Prefix, Sufix, Infix, Perplex, Reflex.

Paraules arrematades en, “-ig”, “-g”. Formen el seu plural substituint estes terminacions per la terminació, “-jos”, i a soles es forma el plural afegint una, “-s” ad eixes terminacions en casos lliteraris.

Eixemple: Garaig -> Garajos.

Nota: Mai no s'escriurà, Garaijos.

Excepcions. Despaig, Gavaig, Cartuig, Caig, que formen el seu plural canviant el dígraf, “ig”, per la sílaba “chos”.

Paraules arrematades en, “-ç”. Fan el seu plural afegint el sufix, “-os” al  singular.

Eixemple. Feliç -> Feliços.

També seguixen esta regla els sufixos aumentatius arrematats en, “-aç”, els despectius arrematats en, “-uç” i els que indiquen matèria o tendència arrematats en, “-iç”.

Eixemples: Bonaç -> Bonaços – Malaltuç -> Malaltuços – Pastiç -> Pastiços.

Excepcions. Calç, i, Falç, que fan el seu plural aixina, Calçs i Falçs.

Nota. La paraula Romanç, es una excepció d'entre les excepcions, puix té dos plurals, pero cadascú indica una cosa.

Romances, referint-se a les llengües romances, i Romanços, referint-se a contar una història.

Paraules arrematades en els grups consonàntics, “-sc”, “-sp”, “-st”, i “-x”. S'aplica la norma general.

Paraules arrematades en, “-s”. Se les pot afegir el sufix, “-os”, o  “-ssos” , açò dependrà de les normes d'ortografia. Repasar l'ortografia valenciana, apartat, Regles ortogràfiques de la, “s” i, “ss”.

Excepcions: Algeps i (la) Pols, que són invariables i el seu número es deduïx del context del text o de l'artícul que les precedixen.

Paraules arrematades en, “-as”,

Eixemples.: Nas -> Nassos – Cas -> Casos.

Paraules arrematades en, “-es”,

Eixemples: Decés -> Decesos

Esta regla també la seguixen els participis, (Promés – Promesos) i els gentilicis, (Andalús – Andalusos), excepte Rus i Suís que fan el seu plural com a Russos i Suïssos. I les paraules que indiquen càrrec, dignitat, títul... (Marqués – Marquesos).

Paraules arrematades en, “-is”.

Eixemples: Anís -> Anisos – Avís -> Avisos.

Paraules arrematades en, “-os".

Eixemples: Arròs -> Arrossos – Espós -> Esposos.

A més seguixen esta regla els adjectius arrematats en, “-os” que deriven de substantiu o d'uns atres adjectius.

Eixemple: Vert -> Verdós -> Verdosos

Paraules arrematades en, “-us”.

Eixemples: Tramús -> Tramussos – Abús -> Abusos

Paraules invariables

Els Dies de la semana, excepte, Dissabte i Dumenge, que fan el seu plural com, Dissabtes i Dumenges.

Les arrematades en vocal àtona més, “s”.

Eixemple: L’Oasis -> Els Oasis.

Les arrematades en vocal tònica més, “s”.

Eixemple: El Pus -> Els Pus.

Algunes paraules invariables quan es substantiven, admeten el plural en l'artícul.

Eixemple: El Sí -> Els Sí.

Paraules sense singular

Hi ha algunes paraules que a soles tenen forma plural, com, Alicates, Graelles, Paraigües, Núpcies, Esponsals…

Plural Femení

Regla General

Es construïx sobre el femení singular, i es forma substituint la, “a” final pel sufix, “-es”.

Eixemple: Culta -> Cultes.

Regles especials

Plurals iguals per a masculí o femení. Hi ha paraules que s'escriuen igual en femení que en masculí, i en el plural ocorre lo mateix, també hi ha paraules que s'escriuen igual en plural masculí i femení, es reconeix el seu gènero pel context de la frase o l'artícul que porten davant.

Eixemple: Greu, (singular, masculí – femení) – Deportistes (Plural, masculí – Femení).

Hi ha paraules que en lloc de canviar la, “a” pel sufix, “-es”, a soles afigen una, “-s”. La majoria d'estes paraules solen ser femenines ya en el seu radical.

Eixemple: Mare -> Mares.

Unes atres paraules formen el seu femení afegint el sufix, “-ns”.

Eixemple: Fi -> fins – Verge -> Vèrgens

Paraules arrematades en, “-ca”. Formen el seu plural canviant eixe sufix pel sufix, “-ques”.

Eixemple: Blanca -> Blanques.

Paraules arrematades en, “-ga”. Formen el seu plural canviant eixe sufix pel sufix, “-gues”.

Eixemple: Amiga -> Amigues.

Paraules arrematades en, “-ja”. Formen el seu plural canviant eixe sufix pel sufix, “-ges”.

Eixemple: Roja -> Roges.

Paraules arrematades en, “-ça”. Formen el seu plural canviant eixe, sufix, pel sufix, “-ces”.

Eixemple: Grandaça -> Grandaces.

Els Adjectius

Són les paraules que d'una manera o d'una atra modifiquen al substantiu.

Grau positiu

És en lo que l'adjectiu es presenta sense ninguna modificació, expressant una qualitat, sense més.

Eixemple: El chiquet està fret.

Grau Comparatiu

És el que establix una comparança entre dos térmens. Es pot expressar de dos formes distintes

1.- Estructura sintàctica.

Quan es posa una paraula davant i una atra darrere de l'adjectiu. Poden ser de,

Inferioritat. Es realisa aixina; menys / manco … que.

Eixemple: Esta casa és menys gran que aquella.

Igualtat. Es construïx aixina; tan / no tan … que.

Eixemple: Eixe chic no és tan menjador com yo.

Superlatiu. Es fa aixina.; més … que.

Eixemple: Les meues sabates són més boniques que les teues.

2.- Procediments Lèxics.

Són un grup d'adjectius que poden substituir a una estructura sintàctica.

Més bo = Millor -> Més bo que = Millor que.
                Més roïn = Pijor -> Més roïn que = Pijor que.
                Més gran = Major -> Més gran que -> Major que.
                Més chicotet  = Menor -> Més chicotet que -> Menor que.