Combinacions de preposicions

Es la combinació de dos o més preposicions com si foren una sola. De per, Fins per a, D’entre.

Eixemple: L’ha triat d’entre totes.

Locucions prepositives

Són construccions formades per adverbis, substantius, preposicions, etc, les quals, totes elles juntes, funcionen com si realment foren una preposició; A fi de, A pesar de, En lloc de, Tocant a, En quant, No obstant…

Eixemple: Vindrà Joan en lloc de son pare.

Hi ha alguns adverbis que poden arribar a realisar funcions de preposició, encara que sempre tenen que dur la preposició, “de”, Darrere de; Damunt de, Dins de, Fora de, Baix de, Prop de, Llunt de.

Eixemple: Damunt de la taula està això.

La conjunció

Són paraules d'enllaç que unixen elements o proposicions sintàcticament iguals dins de la mateixa oració, o unint oracions.

Quan unixen oracions, estes seguixen mantenint la seua independència com a tals.

En general les conjuncions enllacen elements més amples o superiors que els que enllaçen les preposicions.

Classes

Coordinades, (Pròpies)

Estes són les conjuncions pròpiament dites.

Copulatives. – Indiquen unió; i, ni.

Eixemple: Són les dèu i ya tinc sòn – No s’ha casat ni es casarà en sa vida.

Encara que la paraula següent a la, “i”, comence també per, “i”, es seguix utilisant esta conjunció.

Disjuntives. – Indiquen que s'ha de triar entre una de les seues proposicions; o. També es pot utilisar; Be, Ya, Siga, repetides davant de cada element relacionat.

Eixemple: Vas o Vens – O be parles o be calles.

Adversatives. – Indiquen contraposició dels elements relacionats; Pero, No obstant, Tan Mateix, Sino, Abans, Encara, Que.

Eixemple: Pots anar a on vullgues, pero no tornes tart.

Consecutives. – Manifesten que un dels elements relacionats és un efecte, una conseqüència de l'atre; Puix, Aixina.

Eixemple: Ara vaig, puix estic lliure.

Continuatives. – Indiquen l'adició d'un concepte nou a un atre anteriorment mencionat; Ademés, Aixina mateix, Encara, A més.

Eixemple: Tens una càries, ademés un pont.

Locucions conjuntives. – Combinacions de paraules que actuen a modo de conjunció.

Disjuntiva; Ya siga.

Adversativa; No obstant, A pesar de, Be que.

Consecutives; Per consegüent, Per tant.

Subordinades, (Impròpies)

Son partícules que realment no són conjuncions, encara que se les considere impropiament com a tals. Són totes les expressions usades per a conectar una proposició i una atra respecte a la qual manté una relació d'independència.

Temporals. – Expressen temps; Quan, Mentres, Sempre (que), Abans que, Cada vegada que, Cada volta que, des de que, després que, fins que…

Eixemple: No ha tornat des de que s’ha comprat la tele.

Casuals. – Indiquen la causa per la qual es realisa, o no es realisa l'acció de la proposició principal; perque, ya que, puix que, vist que, en que…

Eixemple: No t’ho dic perque és un secret.

Concessives. – Expressen un impediment a pesar del qual, l'acció de la proposició principal no deixa de realisar-se; Per més que, A Pesar (de) que, Encara que…

Eixemple: Per més que plores no va tornar mai.

Condicionals. – Manifesten una condició per a la realisació de l'acció de la proposició principal; Si, Sempre que, Mentres que, Com, A soles que, Tota vegada que, Post que…

Eixemple: T’ho done si vens ací.

Modals. – Expressen el modo o la manera de cóm es realisa l'acció de la proposició principal; Com, Segons, Com si, Aixina com…

Eixemple: Aixina com t’ho conte Maria.

Finals. – Expressen la finalitat que perseguix la proposició principal; Perque, Per a que, A fi que, A fi de, A fi de que, Per tal que, Per tal de, Per tal de que…

Eixemple: Me’l lleve a fi de que no es perga.

L'Interjecció

Uns la definixen com una classe especial d'oració simple i uns atres pensen que està fòra d'una estructura oracional.

Sempre funcionen fòra o independentment de qualsevol atra oració.

Eixemples: ¡Fòra! - ¡Buf!

Hi ha ocasions en les que poden arribar a ser verdaderes oracions, encara que extremadament condensades, en unes atres no passen de ser una simple onomatopeya, pero de qualsevol modo, tenen que llegir-se dins d'un context per a poder comprendre perfectament el seu significat.

Solen aparéixer de manera exclamativa i tenen un marcat caràcter expressiu i / o apelatiu.

Tenen una entonació diferent, normalment més forta que el restant del text.

Classes

Pel número de paraules que les componen.

Una sola paraula.

Eixemples: ¡Eh!, ¡Redell!, ¡Prou!, ¡Chof!...

Més d'una paraula.

Eixemples: ¡Serà possible!, ¡A bona hora!, ¡Vaja, home!...

Pel significat que tenen.

Expressen sensacions o emocions de la persona que parla.

Eixemples: ¡No sigues aixina, Che!, ¡No em fotes!...

Fan funcions de crida, per a atraure l'atenció de l'oyent.

Eixemples: ¡Eh!, vine ací. - ¡Tu!, Porta això.

Onomatopeyes.

Eixemples: ¡Plas!, ¡Pum!, ¡Toc!, Quan beu faig ¡glup! ¡glup!

Per l'origen i formació.

Són les interjeccions pròpiament dites, les que fora de l'interjecció no tenen un atre sentit.

Eixemples: ¡Ai!, ¡Oh!, ¡Che!, ¡Bah!, ¡Um!...

Per la translació sintàctica de paraules d'unes atres categories, que es convertixen en interjeccions.

Eixemples: ¡Bo!, ¡Escolta!, ¡Dimoni!, ¡Pas!...

Locucions interjectives.

Frases sanceres que actuen a modo d'interjeccions.

Eixemples: ¡Mare de Deu!, ¡A bona hora!

Les contraccions

Solen ser l'unió entre una preposició, “a”, “de”, “per”, quan van seguides de l'artícul, “el” masculí.

a + el = al
               de + el = del
               per + el = pel

Si la paraula següent comença per vocal o haig, l'artícul masculí s'apostrofa en dita paraula.

Eixemple: Acò és del gos – Este és de l’home.

Primer es l'apostrofament i després la contracció.

a + els = als
                de + els = dels
                per + els = pels

Antigament existien dos contraccions més, entre la preposició, “per”, en els demostratiu, “açò", i això”, pero en l'actualitat estàn en desús.

per + açò = perçò
                per + això = perxò

Contraccions en la paraula; casa.

A casa de, o En casa de = Ca.

Eixemple: Me’n vaig a casa de la yaya -> Me’n vaig ca la yaya. – Estic en casa de la yaya -> Estic ca la yaya.

A casa del, o, En casa del = Cal.

Eixemple: Me’n vaig a casa del yayo -> Me’n vaig cal yayo. – Estic en casa del yayo -> Estic cal yayo.

En casa de En, o, En casa de Na

Eixemple: Estic en Cassa de N'Ampar -> Estic ca'n Ampar.

Els apòcops

Són la reducció de les paraules llevant lletres del final.

La majoria dels apòcops són de formació popular.

Enca. – Encara.

Eixemple: Enca tinc fam - > Encara tinc fam.

Anexes i consideracions

A) Els punts cardinals composts, o els substantius que usen noms de punts cardinals per a la seua construcció, s'escriuen tot seguit, no s'usen guions per a separar les paraules.

Eixemple: Surest. – Suramericà.

B) El pronom personal, “ens” està caent en desús. En el seu lloc, pot utilisar-se, "nos" o "mos".

Eixemple: No mos fareu mal.

C) Els tractaments de distinció i / o cortesia, “En” i “NA”

En. S'utilisa en noms de persones en masculí. Quan els noms comencen per consonant s'utilisa la seua forma plena, pero quan el nom comença per vocal, s'apostrofa en este.

Eixemple: En Benet. – N'Eustaqui.

Na. S'utilisa en noms de persones en femení. Quan els noms comencen per consonant s'utilisa la seua forma plena, pero quan el nom comença per vocal, s'apostrofa en este.

Eixemple: Na Llúcia – N’Ana

Algunes notes sobre alguns signes de puntuació

Punt i seguit. ( . ). S'utilisa per a separar oracions d'un mateix paràgraf i marcar el final d'elles.

Punt i a banda. ( . ). Separa els diferents paràgrafs d'un text.

Punt i coma. ( ; ). Separa els diferents elements d'una enumeració que ya conté comes, o be frases sanceres encadenades en unes atres per un mateix contingut, molt usualment, una frase constituïx el comentari d'una anterior. Darrere de punt i coma s'escriu minúscula.

Coma. ( , ). Marca una pausa suau en la llectura, que pot deure's a múltiples suposts, com, enumeració, marcació de sobreentenuts, indicadors circumstancials, trencament d'ambigüitats, etc.

Els signes d'interrogació. ( ¿ ? ). S'utilisen per a expressar una pregunta dins d'un text. Hi ha dos signes diferents, un per al principi de la frase interrogativa, ( ¿ ), i un atre per al final de la frase interrogativa, ( ? ). El punt del signe d'interrogació final, servix com a punt i seguit, o be com punt i a banda.

Els signes d'admiració, o, exclamació. ( ¡ ! ). S'utilisen per a emocions, sorpresa, ira… dins d'un text. Hi ha dos signes diferents, un per al principi de la frase admirativa, ( ¡ ), i un atre per al final de la frase admirativa, ( ! ). El punt del signe d'admiració final, servix com a punt i seguit, o be com punt i a banda.

Els punts suspensius. ( … ). Son tres consecutius, i s'utilisen per a deixar delliberadament, una frase incompleta, per qualsevol motiu o per a qualsevol fi. L'últim punt d'estos punts suspensius, servix de punt i seguit, o be de punt i a banda.