El sistema ortogràfic valencià; Les vocals

A nivell fonològic, el sistema vocàlic tònic de la llengua valenciana conta en 7 vocals encara que els signes gràfics seguixen sent 5, com en castellà.
 

Les o i e obertes en numeroses ocasions es corresponen al context fonètic en el que apareixen, per eixemple:
 

Per tant les regles que es poden donar sobre la e i la o oberta, a soles poden ser generals. La qualitat de ser oberta, a banda de la a, a soles es dona en la e i la o en posició tònica. En posicions àtones es donen les vocals obertes molt excepcionalment:

Eixemple: dèsset.

Regles de la e oberta

1.- Quan a la e tònica li seguix una i en la següent sílaba.

Eixemple: misteri.

A soles s'exceptuen les paraules següents: Valéncia, Dénia, sénia, séquia, sépia, ténia, iglésia.

2.- Quan la e tònica vaja seguida en la següent sílaba per una u.

Eixemple: crèdul.

3.- Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups:

e + rr -> guerra.
                e + r + consonant que no siga labial (m, b, p) o velar (k, g) -> Infern.
                e + consonant labial (m, b, p) -> Josep

Eixemple: Pep, Salem.

En tots els demés casos és tancada.

Eixemple: fem.

e + x [ks] -> nexe.
                e + l -> tela.

Com excepció existix la paraula, armela, que es pronuncia en e tancada.

e + ct / cp ( -ect - i - ept - )

Eixemple: objecte, recepta.

4.- En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de la "d, c, ty" llatines, "dèu", "preu", encara que també existixen alguns casos de e tancada, "creure", "creu".

Regles de la o oberta

1.- Quan la o tònica vaja seguida, en la sílaba següent d'una vocal i.

Eixemple: òli.

2.- Quan la o tònica vaja seguida per una u en la següent sílaba.

Eixemple: mòdul.

3.- Quan en llati hi ha un diftonc au o una o breu.

Eixemple: tesor; nou

4.- En el diftonc decreixent ou quan la u ve de la vocalisació d'una d'estes consonants o grups llatins: v, ce, g, b, ty.

movere -> moure
                cocere -> coure
                iugu -> jou
                robore -> roure
                puteu -> pou

5.- Generalment tenim una o oberta quan una o tònica va seguida per una consonant que no siga labial, (m, p, b).

Eixemple: agrònom, hipòdrom.

Pero tenim paraules en o més labial que presenten la o oberta.

Eixemple: canelobre, nom, obra, fenòmen, poble, moble.

Paraules homógrafes

L'importància de saber distinguir la e i o tancades i obertes no és a soles perque és una norma de l'idioma valencià, sino que a més la seua fonètica, servix per a diferenciar el significat de paraules que s'escriuen d'igual manera. O siga, s'escriuen igual pero es pronuncien de diferent manera.
 

Paraules homografones

En este cas són paraules que s'escriuen igual pero que a més també es pronuncien igual.
 

La sílaba, les agrupacions vocàliques

La Sílaba

Les sílabes són cadascuna de les unitats fonètiques o fonològiques en les que es poden dividir una paraula, a la seua volta poden estar constituïdes per u o més fonemes, estes fonemes formen la Sílaba i s'agrupen al voltant d'un núcleu silàbic, el qual sempre es una vocal.

Totes les sílabes estan constituïdes per un núcleu, que és un fonema vocal i uns fonemes al voltant del núcleu, que poden ser fonemes vocals o consonants. Com a norma, una paraula tindrà tantes sílabes com vocals, a excepció dels casos d'agrupacions vocàliques com els diftoncs i els triftoncs.
 

Classificació

Segons la seua estructura podem classificar les sílabes en

1.- Obertes: Quan la sílaba acaba en núcleu vocàlic. La vocal es diu, lliure.

Eixemple: dò-na.

2.- Travades: Quan el final de la sílaba no és el núcleu silàbic. La vocal es diu, travada.

Eixemple: tau-lell.

Agrupacions vocàliques: Diftoncs i Triftoncs

En una mateixa sílaba poden haver elements marginals vocàlics (la u en riu) que no formen o pertanyen a una sílaba diferent del núcleu. Podríem parlar encara de diftoncs.

Es pot dir que hi ha diftonc quan hi ha dos vocals en la mateixa sílaba.

Es pot dir que hi ha triftonc quan hi ha tres vocals en la mateixa sílaba.

Quan la tonicitat d'una paraula vaja en una sílaba que tinga un diftonc o triftonc, l'accent fonètic a soles pot recaure en la vocal nuclear, mai en la semivocal o en la semiconsonant.

Eixemple: dibuix -> [ dibú ]

Els graus d'obertura van de menor a major, consonants, semiconsonants, semivocals i vocals, puix segons el grau d'obertura els diftoncs poden ser

1.- Creixents: De menor a major grau d'obertura.

2.- Decreixents: De major a menor grau d'obertura.

3.- Neutres: Quan el grau d'obertura de les vocals es paregut.

Creixents

En valencià l'única vocal que pot actuar com a semiconsonant és normalment la u. I l'estructura d'un diftonc creixent es u + vocal.

Combinacions

1.- Vocal tancada + vocal oberta ( u + a / e / o )

a) u precedida de q o de g

( q, g + ), ua. Eixemple: quatre
                ( q, g + ), üe (oberta). Eixemple: freqüència
                ( q, g + ), üe (tancada). Eixemple: següent
                ( q, g + ), uo (oberta). Eixemple: quòrum
                ( q, g + ), uo (tancada). Eixemple: quotidià

b) u intervocàlica, formant sílaba en la vocal següent.

ua. Eixemple: meua
                ue (tancada). Eixemple: teues

2.- Vocal tancada + vocal tancada ( u + i [ wi ] )

c) u precedida de q o de g

( q, g + ) üi. Eixemple: llingüística

d) u precedida o no precedida d'una atra consonant.

ui. Eixemple: lluita

Encara que en valencià es considere semiconsonant a soles a la u, existix la semiconsonant i [ j ], en paraules com a, tendència [ sja ], preposició [ sjo ], pero esta pronunciació és considerada generalment com un castellanisme fonètic.

Decreixents

L'estructura que presenten els diftoncs decreixents és vocal més semivocal. Poden presentar les següents combinacions vocàliques.

1.- Vocal oberta + vocal tancada ( a / e / o + i / u )

a) a, e, o, seguides de vocals i, u
 

2.- Vocal tancada més vocal tancada ( u / i + i / u )

b) ui [ úi ]. Eixemple: muiga
                c) iu [ íu ]. Eixemple: escriu

Neutres

Donem este nom als grups vocàlics tautosilàbics que estan composts per dos vocals tancades i àtones, excepte huitava i huitantena, a on el diftonc ui no pert la qualitat de creixent.

Són combinacions de les vocals i, u,

a) ui [ ui ]. Eixemple: fruiteria
                b) iu [ iu ]. Eixemple: chiular

Casos en els quals no hi ha diftonc

a) Quan s'ajunten dos vocals obertes o una oberta i una tancada que siga tònica.

Eixemple: raó.

b) Quan la i o la u precedides de les vocals a, e, o, siguen tòniques, que porten accent.

Eixemple: veí.

Tampoc formen diftonc en els seus corresponents derivats encara que deixen de ser tòniques.

Eixemple: veïnat.

c) Quan la i vaja seguida per una u o una i que porte diéresis, ( ü, ï ).

Eixemple: diürn.

d) Quan la u , no precedida de g o de q, vaja seguida d'una i en diéresis ( ï ).

Eixemple: jesuïta.

e) En les conjugacions dels verps arrematats en -air, -oir -uir.

f) Quan la i o la u vagen darrere d'un prefix.

Eixemple: reunir.

g) En les terminacions -isme, -iste, -ista, -ible, -isar, -isant, -isat, -um.

Eixemple: traduible.

Els triftoncs

Els triftoncs són l'existència de tres vocals en la mateixa sílaba. La seua estructura és, semiconsonant u més vocal més semivocal ( i / u ). La tonicitat va sempre en la vocal nuclear que és la central.

En valencià existixen tres classes de triftoncs.

1.- uai

Eixemple: aguaiteu ( a - guai - teu )

2.- ueu

Eixemple: encaueu ( en - ca - ueu )

3.- uiu

Eixemple: peuiu ( pe - uiu )

La separació silàbica

Per regla general una paraula té tantes sílabes com vocals o grups vocàlics, com diftoncs o triftoncs.

La separació fonètica normalment, no oferix dificultats, pero a voltes a l'hora d'escriure-ho pot ser un poc més difícil.

En l'escritura seguirem les següents regles.

1.- Tota consonant forma sílaba en la vocal següent.

Eixemple: po - ma.

2.- Els grups de consonants, bl, br, pl, pr, cl, cr, gl, gr, fl, fr, tr, dr, formen sílaba en la vocal següent.

Eixemple: cre - ma.

3.- Les consonants que precedixen a l'última vocal que siga núcleu silàbic formen sílaba en ella.

Eixemple: hò - mens.

4.- Quan hagen tres o quatre consonants juntes, les dos primeres pertanyen a la sílaba anterior, excepte en el cas indicat en el punt 2, i les atres a la posterior.

Eixemple: trans - por - tar.

5.- Les vocals o diftoncs inicials de paraula, són sílabes independents.

Eixemple: ai - re.

6.- Els prefixos formen una sílaba independent.

Eixemple: i - le - gal.

Hi ha paraules en les que els prefixos o els components poden separar-se de dos formes.

Eixemple: nosatres -> 1.- nos - a - tres. 2.- no - sa - tres.

7.- Els sons representats per grups consonàntics tautosilàbics o els grups de dos lletres que representen un sò a soles, pertanyen sempre a la sílaba següent, o a l'anterior en el cas de la -ig final de paraula o de sílaba.

En el cas de ser final de paraula formaran sílaba en l'última vocal o diftonc.
 

El grup TZ es heterosilàbic, i per tant pertanyen a sílabes diferents.

Eixemple: dot - ze.

8.- Les formes apostrofades, preposicions ( d' ), artículs, ( l' ) i els pronoms ( m', t', ... ) formen sílaba fonètica en la vocal següent.

En el cas dels pronoms reduïts ( 'm, 't, ... ) la sílaba la formen en la vocal anterior.