En verps: imperfecte indicatiu

En l'imperfecte d'indicatiu dels verps: plaure, coure, caure, traure, jaure, creure, cloure, vore i tots els derivats, la, i, tònica de la desinència portarà diéresis per a indicar el hiat. Manco en la primera i segona persona del plural, puix les normes d'accentuació prevalen front a les normes de la diéresis, motiu pel qual les dites primera i segona persona del plural, en la i tònica portaran accent.

Eixemple: veïa, veïen, veíeu.

Convé tindre present que en alguns d'estos verps com, caure, traure, jaure, vore, i els seus derivats, al tindre una atra forma en la qual la tonicitat recau sobre el radical, la grafia serà destinta, podent escriure's.
 

Vocals, i, u, àtones

Posarem la diéresis en les paraules en les quals sense ser tònica la, i o la u, no formen diftonc en la vocal anterior.

Eixemple: aürtar, aïllar.

Terminacions, -ïdor, -ïment, -ïtat

Duran diéresis les terminacions, -ïdor, -ïment i -ïtat, sempre que vagen darrere d'un radical, o s'afigguen a una paraula que arremate en vocal. En este cas indica l'hiat.

Eixemple: proveir -> proveïdor. instantàneu -> instantaneïtat

Excepcions

Per a reduir la cantidat de paraules portadores de dieresis es fan unes salvetats en aquells casos a on està molt clar per al parlant de que la, i o la, u, no formen diftonc en la vocal a la qual acompanyen o en aquells atres casos en els quals l'existència de hiat es sistemàtica.

Darrere d'un prefix

No escriurem diéresis en la, i, o en la, u, quan vagen darrere d'un prefix acabat en vocal.

Eixemple: contraindicació -> (contra + indicació)

Sufixos en la i tònica

Quan la, i, forma part dels sufixos, -isme, -iste, -ible, i també en els seus derivats i en plural.

Eixemple: egoisme, (e-go-is-me), -> altruistament, (al-tru-is-ta-ment).

Sufixos en la i àtona

Tampoc portarà diéresis la, i, dels sufixos, -isar, -isant, -isat, -isació.

Eixemple: europeisar, (eu-ro-pe-i-sar). - europeisant, (eu-ro-pe-i-sant). - europeisat, (eu-ro-pe-i-sat). - europeisació, (eu-ro-pe-i-sa-ci-ó)

El sufix um

Quan la, u, forma part de la terminació llatina, -um, no portarà diéresis.

Eixemple: simpòsium.

Darrere de h o de guió

No hi haura diftonc ni tampoc necessitat de diéresis en aquells casos que la, i, o la, u, vagen precedides per una, h, o quan entre estes i la vocal anterior haja un guió.

Eixemple: anglohispànic.